El PIB va créixer a un ritme anualitzat del 15,4% durant el segon trimestre de 2026, mentre que la inflació es va reduir fins a l’1,5% i el turisme emissor es va recuperar fins al 93% del seu màxim històric.

Gairebé tres anys després dels esdeveniments del 7 d’octubre de 2023, l’economia israeliana continua demostrant una capacitat de resistència que ha sorprès fins i tot els organismes internacionals encarregats de seguir-ne l’evolució. Durant la seva missió de febrer de 2026, el Fons Monetari Internacional va qualificar el comportament de l’economia com a «notablement resilient» i va destacar l’acceleració de l’activitat després de l’alto el foc a Gaza.

Les dades publicades per l’Oficina Central d’Estadística d’Israel l’agost de 2026 deixen poc marge al dubte. El producte interior brut va créixer a un ritme anualitzat del 15,4% durant el segon trimestre, l’equivalent a una expansió del 3,6% respecte al trimestre anterior, revertint la contracció anualitzada del 3,8% registrada durant els primers tres mesos de l’any, encara fortament condicionats per les conseqüències del conflicte amb l’Iran de juny de 2025.

En el conjunt del primer semestre, l’economia va avançar un 3,2% en comparació amb la segona meitat del 2025. Les exportacions van augmentar a un ritme anualitzat del 25,2%, mentre que la inversió fixa va créixer un 10,6%.

Ara bé, aquestes xifres expliquen només una part de la realitat. Si s’exclou l’activitat internacional de les empreses israelianes, especialment la del potent sector tecnològic, el creixement del primer semestre es redueix a tot just l’1%. El consum privat, de fet, va disminuir un 0,4%, fet que posa de manifest la distància existent entre els sectors més globals de l’economia i els negocis orientats al mercat interior, que encara arrosseguen els efectes de les mobilitzacions de reservistes, l’escassetat de mà d’obra i la persistència d’un clima d’incertesa.

És la versió israeliana d’una economia a dues velocitats: d’una banda, un ecosistema tecnològic que atrau prop de 4.000 milions de dòlars de capital cada trimestre i impulsa els indicadors macroeconòmics; de l’altra, un consumidor domèstic que encara no ha recuperat completament els seus hàbits de despesa previs a la guerra.

Malgrat això, el Banc d’Israel preveu un creixement del PIB del 4% el 2026 i del 5,5% el 2027, recolzat en el retorn del capital humà mobilitzat durant el conflicte i en un nou cicle inversor ajornat durant els anys de guerra.

Inflació sota control, recuperació del poder adquisitiu
Paradoxalment, un dels principals èxits de l’economia israeliana en temps de guerra s’ha produït en el front dels preus.

La inflació anual va baixar fins a l’1,5% el juliol de 2026, el nivell més baix des de maig de 2021 i menys de la meitat del 3,1% registrat un any abans. La xifra situa la inflació prop de l’extrem inferior de l’objectiu del Banc d’Israel, establert entre l’1% i el 3%.

Després de mantenir els tipus d’interès en el 4,5% durant gairebé dos anys de conflicte, el banc central va aplicar tres reduccions el 2026, al gener, al maig i al juliol, situant el tipus de referència en el 3,5%. El departament d’estudis de la institució preveu noves baixades fins a l’entorn del 3% durant el període 2026-2027.

Una de les claus d’aquesta desinflació ha estat la fortalesa del xéquel. La moneda israeliana s’ha apreciat per sota del llindar dels tres xéquels per dòlar i ha assolit el nivell més alt dels darrers anys. Aquesta revalorització ha reduït el cost de les importacions i ha reforçat significativament el poder adquisitiu dels israelians a l’estranger.

Els desequilibris, però, continuen concentrats en els àmbits habituals. Els lloguers dels nous contractes augmenten encara al voltant d’un 7% anual, mentre que els salaris creixen a un ritme del 6,8% en un mercat laboral marcat per una taxa d’atur del 3% i una taxa de vacants del 4,2%.

Al mateix temps, la factura fiscal de la guerra continua sent elevada. Sense una reducció de la despesa militar, el dèficit públic podria tancar el 2026 al voltant del 4,9% del PIB, mentre que el deute públic es mantindria prop del 69% de la producció nacional. Tot i continuar sent moderat en comparació amb moltes economies europees, aquest nivell reflecteix la pèrdua d’una dècada d’esforços de consolidació fiscal.

Moody’s, que va rebaixar la qualificació sobirana d’Israel fins a Baa1 durant l’escalada de 2024, manté actualment una perspectiva estable i reconeix la solidesa de l’economia malgrat el cost acumulat dels conflictes.

Turisme emissor: una recuperació en tres actes
Poques estadístiques expliquen tan bé l’evolució recent d’Israel com les del turisme emissor.

El primer acte va ser el col·lapse. Després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, la majoria de companyies aèries estrangeres van suspendre els vols cap a Tel-Aviv. El Al i un nombre limitat de transportistes israelians van quedar pràcticament com a única connexió aèria del país amb l’exterior.

El resultat va ser un mercat gairebé captiu, amb tarifes que van assolir màxims històrics i van donar lloc fins i tot a demandes col·lectives per presumptes abusos de preus. Tot i les limitacions d’oferta, la demanda va demostrar una sorprenent capacitat de resistència. Fins i tot el 2024, en plena guerra en diversos fronts, els israelians van realitzar més de set milions de viatges internacionals.

El segon acte va ser la normalització interrompuda de 2025. Amb el retorn gradual de les aerolínies estrangeres, l’aeroport Ben Gurion va gestionar 7,7 milions de passatgers durant el primer semestre, un 28% més que un any abans. Entre gener i maig, el trànsit arribava a créixer prop d’un 50%.

L’esclat del conflicte amb l’Iran el juny de 2025 va trencar aquesta dinàmica. El tancament temporal de l’espai aeri israelià durant dotze dies va provocar una caiguda del 41,4% del trànsit, fins als 833.000 passatgers. Tan bon punt es van aixecar les restriccions, la demanda embassada va reaparèixer amb força.

El tercer acte s’està desenvolupant durant l’estiu de 2026, el més actiu des de l’inici de la guerra. L’Autoritat Aeroportuària d’Israel preveu 2,6 milions de passatgers només durant l’agost, amb jornades que freguen els 100.000 viatgers i 47 companyies operant al país.

La capacitat continua per sota dels nivells previs a la guerra, fet que ajuda a explicar l’augment del 24% en els retards. Tot i això, el sector estima que la demanda de viatges a l’exterior ja representa aproximadament el 93% del seu màxim històric, malgrat els elevats preus dels bitllets i les creixents preocupacions d’alguns viatgers sobre la percepció del passaport israelià en determinades destinacions.

Un mercat mediterrani que continua mirant a prop
La geografia dels viatges israelians continua sent eminentment mediterrània i de curta distància.

Grècia manté el lideratge. La ruta Tel-Aviv-Atenes va ser la connexió internacional més transitada durant el primer semestre de 2026, amb 563.000 passatgers. Al darrere apareixen els Estats Units, Xipre, Itàlia, els Emirats Àrabs Units i França, mentre que Geòrgia, Hongria, Polònia i Bulgària figuren entre els mercats de més creixement.

Diversos factors estructurals continuen impulsant la demanda. La fortalesa del xéquel ha abaratit relativament les vacances a l’estranger, mentre que el turisme interior s’ha encarit. Les pernoctacions d’israelians en hotels del país van caure gairebé un 15% el 2025, fet que ha empès molts viatgers a buscar millors relacions qualitat-preu fora de les seves fronteres.

Espanya, la gran absent
Espanya destaca principalment per la seva absència. Cap destinació espanyola figura entre les deu principals opcions dels viatgers israelians el 2026. Les dades de reserves per a la temporada d’hivern 2025-2026 mostren fins i tot que Espanya ha desaparegut del top 10.

Alemanya també ha retrocedit i el Regne Unit ha caigut fora dels quinze primers llocs. Paral·lelament, Hongria ha escalat fins a la segona posició, mentre que Romania, Txèquia i Polònia han absorbit part de la demanda que tradicionalment es repartia entre les capitals d’Europa occidental.

Aquest canvi és difícil d’entendre sense tenir en compte el deteriorament polític de les relacions bilaterals.

Des del reconeixement per part d’Espanya de l’Estat palestí el maig de 2024, la tensió diplomàtica ha anat augmentant. Al setembre de 2025, el govern de Pedro Sánchez va aprovar un embargament integral d’armes i va prohibir el trànsit de material militar amb destinació a Israel a través dels ports i aeroports espanyols.

Israel va respondre amb duresa i les relacions bilaterals van entrar en el seu nivell més baix en dècades. Actualment, els dos països mantenen únicament representació a nivell d’encarregats de negocis.

A aquesta crisi diplomàtica s’hi han afegit qüestions de percepció i seguretat. Segons dades del Ministeri de l’Interior espanyol, durant 2025 es van registrar 69 incidents antisemites, un 86% més que l’any anterior.

Diversos incidents àmpliament difosos als mitjans israelians, juntament amb les protestes pro-palestines recurrents, han contribuït a reforçar la preferència creixent pels destins de l’Europa central i oriental.

Però el mercat no ha abandonat Espanya. Malgrat aquest context, Israel no ha esborrat Espanya del mapa.

La companyia Israir ha anunciat una nova connexió directa entre Tel-Aviv i Madrid, prevista per a l’octubre de 2026 amb tres freqüències setmanals.

La decisió suggereix que la demanda latent continua existint i que una eventual millora del clima polític i social podria traduir-se en una recuperació relativament ràpida. Històricament, els viatgers israelians han demostrat una gran capacitat per tornar a destinacions que perceben com a normalitzades.

Perspectives: una oportunitat estratègica per als destins turístics
El principal risc continua sent un eventual repunt de la inestabilitat regional i una nova interrupció de l’espai aeri israelià, un escenari que el mateix FMI identifica com una de les principals amenaces.

Si aquest risc no es materialitza, però, les perspectives continuen sent altament atractives per als destins turístics.

Israel és un mercat de deu milions d’habitants, amb una renda per càpita superior a la de bona part de l’Europa occidental, una de les propensions a viatjar més elevades del món, salaris que creixen a un ritme proper al 7%, una moneda forta i uns consumidors que han demostrat una extraordinària disposició a continuar viatjant malgrat dues guerres en menys de tres anys.

A mesura que les aerolínies estrangeres completin el seu retorn durant 2026 i 2027, la disminució dels preus podria alliberar una nova onada de demanda.

Per a Espanya, les implicacions són molt semblants a les observades en el mercat grec. Els viatgers israelians estan triant ara els seus futurs destins de referència, en plena fase de reobertura, mentre es reconstruixen les connexions aèries i es redefineixen els patrons de viatge.

Grècia, Xipre i Itàlia han estat les grans beneficiàries de l’absència relativa d’Espanya. Recuperar quota de mercat exigirà, per tant, reforçar la connectivitat directa i oferir una combinació competitiva de turisme urbà, litoral i cultural.

La paradoxa israeliana és especialment reveladora: una economia que creix a ritmes extraordinàriament elevats en un context marcat per la guerra, mentre els seus ciutadans tornen a omplir els avions cap a destinacions internacionals. Per a la indústria turística europea, pot representar una de les oportunitats de creixement més prometedores que emergeixen avui a la Mediterrània oriental.

Carlos Benzaquen © 2026 ARDUP Corporate Management (ACM) – Tots els drets reservats