El turisme emissor grec assoleix màxims històrics de despesa mentre la renda real de les llars continua un 14,8% per sota dels nivells de 2010.
L’economia grega ha deixat enrere l’etiqueta de “malalt d’Europa” per convertir-se en un dels alumnes més disciplinats de la zona euro. Segons les previsions de primavera de 2026 de la Comissió Europea, el PIB creixerà un 1,8% el 2026 i un 1,6% el 2027, per damunt de la mitjana de l’eurozona.
El deute públic, encara el més elevat de la Unió Europea en termes relatius, ha entrat en una senda sostinguda de reducció: passarà del 146,1% del PIB el 2025 al 140,7% previst per al 2026 i al 134,4% el 2027. L’atur, que va arribar a superar el 27% en els pitjors moments de la crisi, tancarà enguany en el 8,3% i baixarà de la barrera del 8% el 2027.
Atenes també exhibeix superàvits primaris recurrents, la recuperació del grau d’inversió i una agenda inversora ambiciosa. Les projeccions pressupostàries indiquen que la formació bruta de capital augmentarà del 16,4% del PIB el 2025 al 17,7% el 2026. El principal risc continua sent l’execució, ja que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència expira l’agost de 2026 amb uns 11.400 milions d’euros, dels 36.000 milions assignats a Grècia, encara pendents d’arribar a l’economia real.
Aquesta fotografia macroeconòmica conviu, però, amb una realitat molt menys favorable per al consumidor. La renda de les llars gregues es manté un 14,8% per sota dels nivells del 2010 i el PIB per càpita ajustat per paritat de poder adquisitiu se situa al voltant del 68%-69% de la mitjana comunitària. Les dades preliminars d’Eurostat per al 2025 situen Grècia, empatada amb Bulgària, a l’últim lloc de la classificació europea, 32 punts per sota de la mitjana de la UE.
Quinze anys després del primer rescat, el ciutadà grec continua sent, juntament amb el búlgar, qui disposa de menys capacitat adquisitiva dins la Unió Europea.
Salaris a l’alça, però preus encara més ràpids
La pèrdua de poder adquisitiu no és només una herència de la dècada d’austeritat. La inflació acumulada des del 2021 ha colpejat amb especial intensitat la despesa bàsica de les famílies. Entre maig de 2021 i novembre de 2025, els aliments i les begudes es van encarir un 34,4%, mentre que la roba i el calçat van augmentar un 31,3%.
Per al 2026, la Comissió Europea preveu un repunt de la inflació harmonitzada fins al 3,7%, impulsat principalment per l’encariment de l’energia, abans de moderar-se fins al 2,4% el 2027. La mateixa Comissió adverteix que aquest episodi “reduirà la renda disponible real de les llars” i frenarà el consum privat.
Davant aquesta situació, el govern de Kyriakos Mitsotakis ha desplegat una política de rendes clarament expansiva. El salari mínim va augmentar l’abril de 2026 fins als 920 euros bruts mensuals, un 4,5% més que els 880 euros anteriors i un 41,5% més que el 2019. A això s’hi afegeixen millores en les escales salarials del sector públic, rebaixes de l’IRPF i noves reduccions de les cotitzacions socials previstes per al 2027.
La recuperació és real, però incompleta. Els salaris nominals creixen amb força entre els treballadors amb ingressos més baixos, mentre que la inflació dels serveis i de l’habitatge, especialment intensa a Atenes i als principals destins turístics, absorbeix bona part dels guanys.
El resultat és una societat que avança a dues velocitats. Una part significativa de les llars continua exclosa del consum discrecional. Segons l’enquesta d’ELSTAT sobre el turisme dels residents, el 56,4% dels grecs que no van viatjar el 2025 van assenyalar els motius econòmics com la principal barrera. Aquesta dada delimita el veritable perímetre de la demanda solvent i ajuda a explicar per què les mitjanes nacionals de renda infravaloren la capacitat de despesa dels qui realment viatgen.
A l’altre extrem hi trobem professionals urbans, perceptors d’ingressos procedents de l’estranger i, cada vegada més, pensionistes que han vist revaloritzades les seves pensions. Tots ells han recuperat marge de consum i l’estan destinant de manera molt visible als viatges.
El turisme emissor, en màxims des d’abans de la crisi
Aquí rau la paradoxa que més interessa als destins receptors. Tot i ocupar els últims llocs de la UE en poder adquisitiu, Grècia encadena xifres rècord en turisme emissor.
Les dades de la balança de pagaments del Banc de Grècia mostren que la despesa en viatges a l’exterior va superar els 2.800 milions d’euros el 2024, superant per primer cop el màxim previ a la crisi registrat el 2008, quan va arribar als 2.680 milions.
Durant els nou primers mesos del 2025, la despesa a l’estranger va créixer un 28,4% interanual, fins als 2.650 milions d’euros, mentre que el nombre de viatgers es va incrementar prop d’un 20%. Tot apuntava que el conjunt de l’exercici tancaria còmodament per sobre dels 3.000 milions d’euros. Més del 80% d’aquesta despesa es va concentrar dins d’Europa.
Les dades del 2026 confirmen que no es tractava d’un fenomen puntual. Durant el primer semestre, els pagaments per viatges a l’exterior van assolir els 1.867,6 milions d’euros, un 13% més que en el mateix període de l’any anterior. Només al juny, l’augment va ser del 17,1%, fins als 360,2 milions.
Si aquest ritme es manté durant la temporada alta de sortides, concentrada a l’estiu, els ponts festius i Nadal, la despesa emissora podria tornar a marcar un màxim històric el 2026, situant-se en una forquilla d’entre 3.500 i 3.800 milions d’euros, davant dels més de 3.000 milions registrats el 2025.
Les estadístiques d’ELSTAT, elaborades a partir d’enquestes i centrades en els viatges personals, corroboren aquesta tendència des d’una altra perspectiva. El 2025, els residents grecs van realitzar 1,19 milions de viatges a l’estranger, equivalents al 15% dels seus desplaçaments vacacionals, amb una despesa total de 983,7 milions d’euros, un 16,3% superior a la de l’any anterior.
En conjunt, l’activitat turística dels grecs, tant dins com fora del país, va créixer un 11% en nombre de viatges i un 11,3% en despesa, fins als 4.120 milions d’euros.
Dues tendències qualitatives resulten especialment destacables. D’una banda, les escapades curtes d’entre una i tres nits van augmentar un 26,7%. De l’altra, el segment de majors de 65 anys va créixer un 24% en nombre de viatgers i un 21% en despesa, un indicador clar que la recuperació de les pensions està generant una nova demanda turística.
Pel que fa als destins, el perfil és clarament europeu. Itàlia encapçala la classificació amb el 12,9% dels viatges, seguida d’Albània (11,9%), Alemanya (6,7%), el Regne Unit (6,5%) i França (5,4%).
La connectivitat aèria explica bona part d’aquest patró. Les rutes que més creixen des d’Atenes connecten principalment amb capitals nòrdiques i britàniques, mentre que des de Tessalònica destaquen les ciutats alemanyes i Barcelona, l’únic destí espanyol present entre les connexions amb una expansió més accelerada.
La implantació de companyies de baix cost als dos principals aeroports del país ha abaratit les escapades urbanes europees just en el moment en què una part de la població recuperava capacitat de despesa.
Perspectives: creixement estructural amb un fre conjuntural el 2026
La pregunta inevitable és si aquest ritme pot mantenir-se. Les dades del 2026 apunten a una moderació, no pas a una frenada.
L’increment del 13% registrat durant el primer semestre representa aproximadament la meitat del ritme observat el 2025. És una evolució coherent amb un context en què la inflació torna a erosionar la renda real, l’impacte dels fons europeus es dilueix i el consum privat perd impuls.
Un creixement anual del 25%-28% en la despesa emissora difícilment podia perpetuar-se. L’escenari central apunta ara cap a taxes de creixement de dos dígits baixos el 2026 i d’un dígit alt el 2027. En aquest context, la despesa mitjana per viatge podria resistir millor que el nombre de sortides si la renda real continua sota pressió.
La tendència de fons, tanmateix, continua sent clarament alcista per motius estructurals.
En primer lloc, el punt de partida continua sent modest. Amb només un 15% dels desplaçaments d’oci realitzats a l’exterior, la propensió dels grecs a viatjar fora del país es manté molt per sota de la dels mercats emissors europeus més madurs.
En segon lloc, la política de rendes basada en el salari mínim, l’ocupació pública i les pensions continuarà reforçant la base de consum almenys fins al cicle electoral del 2027.
En tercer lloc, el perfil del nou viatger grec, urbà, sènior o jove professional, orientat a estades breus, encaixa perfectament amb una xarxa de vols directes que continua expandint-se.
Finalment, el mateix èxit de Grècia com a destinació turística contribueix a impulsar les sortides a l’exterior. Els ingressos per turisme receptor van arribar als 8.800 milions d’euros només durant el primer semestre del 2026, un 14,8% més que un any abans. A mesura que les vacances dins del país s’encareixen, part de la demanda nacional troba en altres destins una millor relació qualitat-preu.
Per als països que competeixen per captar aquest flux, la conclusió és clara. El viatger grec és sensible al preu, però cada vegada disposa de més capacitat de despesa. Es concentra principalment a Europa, presenta una marcada estacionalitat urbana, vinculada a ponts festius, escapades i la Setmana Santa ortodoxa, i es mou sobretot a través de connexions directes des d’Atenes i Tessalònica.
Espanya, encara infrarepresentada en comparació amb Itàlia malgrat la bona evolució de la ruta Tessalònica-Barcelona, disposa d’un marge evident de creixement. La combinació de turisme urbà, gastronomia i preus mitjans competitius davant dels destins nòrdics encaixa plenament amb les preferències del nou emissor grec.
La finestra d’oportunitat és ara. Els mercats emissors tendeixen a fidelitzar-se durant les primeres etapes del seu desenvolupament, no quan ja han assolit la maduresa.
Grècia continuarà ocupant, previsiblement, els darrers llocs de la Unió Europea en termes de poder adquisitiu. Però en economia la direcció acostuma a ser tan important com el punt de partida. Per a la indústria turística europea, una classe mitjana que torna a viatjar després de quinze anys de contracció representa un dels pocs mercats emissors del continent amb un potencial de creixement estructural encara per desplegar.
Carlos Benzaquen © 2026 ARDUP Corporate Management (ACM) – Tots els drets reservats
